Fins quan he de pagar ?

Segurament si estàs llegint això és perquè o bé et trobes en aquesta situació o bé la teva parella o familiar es troba en aquesta situació. Intentem resoldre dubtes.

En primer lloc cal dir que si ets pare o mare, tens el deure legal d'abonar la pensió d'aliments als teus fills menors d'edat i als majors de divuit anys que estiguin estudiant o que no tinguin mitjans propis per a la seva subsistència.

Per tant la pensió d'aliments als menors d'edat no planteja dubtes.

Has de saber que la pensió d'aliments, generalment, no s'extingeix amb la majoria d'edat del fill o filla i que mentre convisquin al domicili familiar i no tinguin ingressos propis s'haurà de mantenir aquesta pensió, així com en el cas que no hagin finalitzat els estudis per causes que no li siguin imputables. Ara bé, diferent és el cas del fill que no estudia ni treballa per causes que efectivament l'hi són imputables, i el que encara és pitjor, no té intenció de fer-ho.

Existeixen una sèrie de causes per les quals qui està obligat a prestar aliments pot deixar de fer-ho, no obstant això, aquí ens centrarem en el fill major d'edat que ni estudia ni treballa, el "nini" que tots coneixem.

Per a comprendre-ho millor vegem en aquest sentit un cas resolt per L'AP de Màlaga, de 19 de juliol de 2012. En la sentencia es va establir que el pare ja no havia de pagar més la pensió d'aliments a un fill de 26 anys.

La situació és la següent: el fill no tenia cap intenció de treballar, vivia al domicili dels pares, que continuaven sufragant totes les despeses, que a més li van comprar un cotxepel qual pagaven 235 euros al mes i continua a primer de carrera amb únicament 3 assignatures aprovades: No obstant, aquest tenia coneixements suficients per fer petites operacions a Borsa. S'ha d'afegir que es tracta d'un nucli familiar on les relacions amb els pares i fill es troba profundament deteriorada, a conseqüència de la mala conducta del fill, sent inexistent qualsevol afecte entre ells i convivint en un clima de tensió i conflictivitat.

Què va passar ?

Que el jutjat, davant la impossible convivència, va posar fi l'obligació d'abonar la pensió d'aliments per les causes següents:

1. Perquè el fill pot exercir un ofici o professió, tenint capacitat per fer-ho, com demostren el coneixement i habilitats en un sector tant especialitzat com és el de la inversió a Borsa.

2. Perquè el jutjat va considerar que el fill no tenia cap excusa per justificar el retard acadèmic, de forma que, no haver finalitzat els estudis tan sols és imputable a la conducta del fill.

3. Per tant, davant la passivitat del fill, ha posat fi a l'obligació de satisfer els aliments.

La llei no estableix cap límit d'edat. En un altre cas una sentència del Tribunal Suprem de 2001 va denegar la pensió a dos germans de 26 i 29 anys, que havien acabat les seves carreres, argumentant que concedir-la significaria afavorir una situació de passivitat de lluita per la vida i el parasitisme social.

Però també existeix jurisprudència en sentit contrari. En 2014, el Tribunal Suprem va obligar a un pare a passar una pensió d'aliments a una filla de 27 anys, mestra d'educació especial, que es trobava a l'atur i sense recursos suficients per a valer-se per ella mateixa.

El Codi Civil no assenyala una edat màxima perquè els fills rebin diners dels seus progenitors, tot i que sí que enumera les causes que eximeixen d'aquest pagament:

• que el pare o la mare no disposin d'ingressos suficients;

• que el fill o filla pugui desenvolupar una feina

• en aquells casos en els quals la necessitat del fill o de la filla provingui d'una mala conducta o d'una falta d'aplicació al treball.

A partir dels 18 anys, acostuma a considerar-se que el fill o filla major d'edat continua tenint dret a la pensió d'aliments si cursa estudis o si els seus ingressos estan molt per sota del Salari Mínim Interprofessional. No es consideren suficients els ingressos esporàdics.

EN RESUM

• L'obligació de satisfer la pensió d'aliments no s'esgota per la majoria d'edat sinó que ha de mantenir-se fins que es produeixi la independència econòmica del fill, és a dir, fins que s'hagi integrat al mercat laboral. No es consideren suficients els ingressos esporàdics.

• Per guanyar-se la pensió d'aliments, es necessita acreditar una bona relació amb el progenitor que ha de pagar la pensió d'aliments, i obeir, doncs, com estableix el mateix Codi civil, mentre els fills segueixin depenent dels pares, tot i ser majors d'edat, els deuen respecte i obediència.

• Destacar que el fet de no haver finalitzat els estudis, no tenir ingressos o de no haver trobat feina, ha de ser fortuït, és a dir, no ha d'haver estat buscat pel fill, sinó que, tot havent-se esforçat el fill a acabar els estudis i en buscar feina activament, no ho hagi aconseguit per causes alienes a la seva voluntat.

Que he de fer si em trobo en un cas similar?

La legislació no estableix una edat màxima per a rebre la pensió d'aliments.Tanmateix, s'acostuma a estipular que, a partir dels 18 anys, es manté aquest dret si els fills cursen estudis o si els seus ingressos els impedeixen subsistir per ells mateixos. De totes maneres,és important estudiar cada cas en particular.

En qualsevol cas, cada història personal és un món i el més aconsellable sempre és posar-se en mans d'un advocat que estudiarà la teva situació de manera exhaustiva i podrà determinar si en el teu cas es podria deixar de fer efectiva la pensió d'aliments als fills majors d'edat.