L’acomiadament és la decisió presa per l’empresari posant fi a la relació contractual que aquest manté amb un treballador. Avui veurem que cal fer quan rebem la notificació d’acomiadament.

1. Exigir sempre la carta d'acomiadament per escrit

Amb la carta d'acomiadament comença tot, i per això és rellevant que comprovem que hem rebut aquesta notificació on consta que el treballador està acomiadat, a més de quedar-nos una còpia de la carta. Ja no només perquè és una obligació legal de l'empresa segons indica l’article 55 de l’Estatut dels Treballadors, sinó també perquè, d'aquesta manera, coneixerem enfront de quin tipus d'acomiadament ens trobem segons els motius que al·legui l'empresa.

És recomanable que quan el treballador rebi la carta d'acomiadament segueixi aquestes pautes:

• Exigir que se li lliuri a ell també una còpia de la carta d'acomiadament, i quedar-se-la abans de signar res. Comprovar que la carta que li lliuren és igual que la que es queda l'empresa i comprovar, també, la data que posa a la carta, això és perquè es possible que l’empresa posi una data anterior a la d’entrega, d'aquesta manera es disposen menys dies per reclamar, i ser possible que passi el termini per fer-ho.

• Posar "no conforme" i la data del dia en que es rep la carta. Aquesta és una forma de protegir-se, i poder reclamar més fàcilment si posteriorment ho farà. Encara que no tingui gran rellevància, com a recomanació, sempre és millor signar com a "NO CONFORME", perquè, a la fi i al el cap, l'acomiadament és una decisió unilateral de l'empresari i hem de tenir cautela sobre el que signem. Posar la data del dia que es rep ens ajudarà en primer lloc pels motius comentats en l’apartat anterior i pels terminis a l’hora de demanar la prestació de l’atur.

Posar-ho no vol dir que s’hagi de reclamar l’acomiadament, no obstant, serà mes senzill fer-ho en cas que s’hagi de fer.

• Posar primer “no conforme” i després signar, pel simple fet d’evitar que se signi primer i quan es vol posar "no conforme" l'empresa li tregui la carta i no pugui seguir escrivint.

• Signar, sempre després d'haver fet tot el que s'ha esmentat. D'aquesta manera, després de sortir de la reunió on li lliuren la carta d'acomiadament, el treballador pot llegir-la tranquil·lament i podrà buscar assessorament, sense que s'hagin tancat les possibilitats de demandar si l'acomiadament està mal fet.

• Molta atenció al tema dels terminis en l'acomiadament. En el cas que el treballador no estigui d'acord amb l'acomiadament té 20 dies hàbils judicials (no compten dissabtes, diumenges ni festius) per impugnar-lo. Aquest termini és molt important, ja que si el deixa passar no podrà reclamar judicialment el seu acomiadament.

El primer pas per iniciar el procés judicial és presentar una Papereta de Conciliació davant el servei administratiu corresponent a la seva comunitat autònoma.

2. Rebutjar la carta d'acomiadament no serveix de res

Molt sovint el treballador quan ha de ser acomiadat es nega a signar la carta d'acomiadament, però aquesta conducta no evitarà l'acomiadament. Davant d’aquesta situació l'empresa te la possibilitat que dos testimonis firmin la carta d'acomiadament conforme han sigut testimonis que es va intentar donar la carta d'acomiadament i no ha estat possible, o que fins i tot es va donar la carta però que tot i així el treballador no va signar. Conseqüentment l’empresa enviarà la carta d'acomiadament mitjançant burofax que servirà com a prova d’entrega i firma.

3. Identifiqueu el tipus d'acomiadament davant el qual es troba

Has de saber que no tots els acomiadaments son iguals, sinó que hi ha varis tipus i cadascun te les seves particularitats, es a dir, no és el mateix un acomiadament objectiu, que un acomiadament disciplinari, o un acomiadament col·lectiu.

4. En els acomiadaments objectius tindrà dret a un preavís

En cas d’un acomiadament objectiu l'empresa haurà de donar un preavís de 15 dies al treballador, entre el moment en què li lliuren la carta i el dia que l'acomiadament és efectiu. El treballador durant aquest preavís té dret a una llicència retribuïda de 6 hores setmanals per buscar una nova feina. L'empresa pot sinó també optar per pagar aquests 15 dies de preavís, o els dies que faltin de preavís fins a completar els 15.

5. Comprovar tots els conceptes de la liquidació.

La quitança o document de saldo i liquidació és un document on l'empresa proposa el lliurament de les quantitats que queden pendents de pagar al treballador. Normalment aquest quitança està composta pels dies del mes treballats i no liquidats, pels dies de vacances que no s'han gaudit i que l'empresa ha de pagar i per la part proporcional de les pagues extraordinàries i de beneficis que s'hagin meritat, en el cas que no estiguin prorratejades.

6. Comprovar si la indemnització per acomiadament està ben calculada.

El treballador sempre té dret a rebre la seva liquidació, però a més, depenent de l'acomiadament que es faci, es tindrà dret o no a una indemnització en el moment de ser acomiadat. En el cas d'un acomiadament objectiu, la indemnització serà de 20 dies per any, i haurà de ser lliurada al treballador en el mateix moment en què li donen la carta d'acomiadament objectiu. Un acomiadament disciplinari, per exemple, no té dret a indemnització.

7. Compte amb els riscos de pactar o simular un acomiadament per "arreglar els papers de l'atur"

Si s'ha simulat l'acomiadament fent veure a la Seguretat Social que s'ha acomiadat de manera improcedent o per causes econòmiques quan en realitat el que hi ha hagut és un acord pel qual l'empresa diu haver abonat aquesta quantitat, cosa que és mentida, la inspecció de treball pot sancionar tant al treballador com a l’empresari, no es estrany llegir en diaris o televisió, que a amb certa freqüència destapen fraus a la Seguretat Social).

8. Busqueu assessorament

Per al conjunt mitjà dels treballadors no és senzill dominar el procés per impugnar un acomiadament i els defectes de forma poden fer fora el trast la reclamació justa dels seus drets.

En el següent article us descriurem les diferents opcions que tenim a l'hora de buscar assessorament per a acudir a la via judicial; advocats privats, de torn d'ofici, de sindicat o graduats socials.